|
| Excursió del Col·lectiu Embat de Cala Estreta fins S’Arenalet des Verger |
La península de Llevant, un paradís a preservar
Feia temps que, des del Col·lectiu Embat, ens havien plantejat fer una excursió pel Parc de Llevant que, als darrers anys, tant s’havia defensat per les organitzacions ecologistes i progressistes davant les importants retallades que sobre la proposta de Parc del Govern presidit per Francesc Antich, havia realitzat posteriorment la dreta.
Varen aprofitar els primer dies del mes de març d’enguany, 2006, i una oferta a un hotel de Cala Bona per a explorar aquesta zona. L’excursió pròpiament dita, des de Cala Mitjana fins S’Arenalet d’es Verger, el feren el dissabte 4 de març, i gaudirem d’un dia especialment bo, fins i tot calorós, tal i com es reflecteix a l’àlbum de fotografies.
Començarem l’excursió deixant el cotxes al final de carretera que, des d’Artà arriba fins Cala Mitjana. La carretera està ben asfaltada, fins arribar al hotel-restaurant Sa Duaia. Des de aquest lloc fins quasi Cala Estreta es troba en bastant mal estat, plena de clots, continuant fins a Cala Mitjana per una pista ampla.
L’itinerari:
L’itinerari de l’excursió el varen fer per senders, fonamentalment bordejant la costa (veure el mapa de la primera imatge de l’àlbum, per la ruta marcada en blau), excepció feta des de Sa Font Celada fins S’Arenalet des Verger, que varen anar cap l’interior, fins arribar a una pista que duu cap el Refugi de S’Arenalet. El sender no va plantejar cap problema, excepció feta d’un tancament, passada la Torre d’Aubarca en direcció cap S’Arenalet.
L'excursió transcorre per un estret camí que voreja el litoral, el petit camí dels Carabiners, que té pujades i baixades contínues, de vegades bastant pronunciades. És un recorregut especialment indicat per a gaudir d'un dels paisatges costaners millor conservats de la illa, amb tres platges verges. Les dificultats d'accés han preservat aquest extrem de Mallorca del procés urbanitzador que han sofert altres zones. També gaudiran de l'itinerari els interessats en la botànica, en l'observació d'aus i en la fotografia de la naturalesa. En aquesta zona es té una agradable sensació de tranquil·litat, d'estar allunyat de tot. Els sorolls, les aglomeracions urbanes i la massificació queden lluny del lloc
El paisatge: Les pedres, el mar i la muntanya.
Gaudir del paisatge és un motiu suficient per a realitzar aquesta excursió. Els colors dominants són el blau del mar, el verd de les garrigues, els pins i les muntanyes, i el gris de la roca; l'olor, a camamilla i altres herbes aromàtiques. Les contínues pujades i baixades, i les entrades i sortides del mar, fan que el paisatge canviï a cada moment i que sorprengui en cada recó. Des d'alguns punts de l’excursió s'observa en la seva totalitat tot el tram noroccidental de la costa mallorquina, del cap del Freu de Capdepera fins al cap de Formentor, al lluny. Más prop està el cap de Ferrutx, un dels elements paisatgístics més destacats, amb la talaia Moreia damunt. En el mar, a més del blau intens i del blanc de les ones, predomina un element especial, el faralló d’Albarca, visible al llarg de gairebé tot el recorregut. És un illot curiós, situat a poca distància de la costa, davant de la torre d’Albarca. Si mirem bé cap a l'horitzó, al nord-est, els dies molt clars podrem veure Menorca.
Si mirem cap a l'interior s'observen una sèrie de muntanyes i pujols. Destaquen, en l'extrem de llevant, la talaia de Són Jaumell i el pujol de s'Àguila i, a ponent, la Tudossa (es reconeix per la presència d'antenes) i la talaia Moreia.
La platja verge d’el Matzoc:
Una vegada deixats enrere la Cala Mitjana i la Cala Estreta arribem a El Matzoc, una cala verge, especialment bella, rodetada d’un espès pinar El Matzoc que arriba fins la torre d’Albarca, on varen descansar a la frescor de l’ombra.
És la primera i la més petita de les tres platges de l'itinerari. S'arriba a aquesta cala de sorra i pedres després de mitja hora de camí. La platja, moltes vegades, està coberta de fulles de posidònia. Si es camina per la riba del mar, es troben altres restes d'espècies marines, a més, desafortunadament, d'inevitables residus. Darrere de la platja hi ha un dels pinedes més aviat conservades de la zona, un lloc idoni per a descansar a l'ombra, especialment a l'estiu.
Tota la zona de la península de Llevant de Mallorca ha estat especialment castigada pels incendis, motiu pel qual muntanyes, amb un peculiar aspecte pelat propi de la zona, dominen el paisatge que, cap a l'interior, la garriga substitueix la vegetació del litoral.
La torre d’Albarca:
Des del Matzoc, seguint sempre el camí litoral i deixant la pineda a mà dreta, una pronunciada però breu pujada (menys de 10 minuts) conduïx fins a la torre d’Albarca. És una torre de vigilància i defensa, construïda en el segle XVIII que formava part del cinturó de torres construït en aquesta època per tot el litoral mallorquí per a defensar la illa de la pirateria i dels corsaris, tan habitual en aquells segles. Des d'aquí es veuen també les torres de la talaia de Son Jaumell (cap al llevant) i la talaia Moreia (cap a ponent).
És una edificació troncocònica, d'uns 11 metres d'altura, feta amb pedra i argamassa, amb peces de arenisca en el parament extern. La porta d'accés original està a mitjan altura, per qüestions de seguretat. Posteriorment es va fer una obertura en la planta baixa, per la qual s'accedia a l'interior. En la planta baixa hi ha tres estades, una d'elles era el polvorí. Si s'accedeix al seu interior, cal anar amb precaució, especialment per pujar per l'escala.
Sobre la torre hi ha encara el gran canó que s'utilitzava per a la defensa. Aquest és un dels millors punts per a gaudir del paisatge: es veu tot el litoral, des del cap de Formentor i el cap de la Pineda, a ponent, fins al cap del Freu a llevant, amb els penya-segats de Ferrutx com a element més destacat. Just davant es troba el faralló, sovint envoltat de gavines.
Es Saulonar i na Balladora:
Des de la torre d’Albarca fins a la Font Celada, el recorregut transcorre per un tram rocós molt espectacular, d'aspecte lunar. Es passa per és Saulonar i na Balladora, una zona baixa on la influència del mar arriba fins a molt endins i un dels millors llocs per a observar la vegetació rocosa i els endemismes presents en l'àrea. Son petites plantes que creixen en les roques del litoral, gairebé sobre el mar. Són espècies adaptades a viure en condicions extremes, pràcticament sense terra, amb molt poca aigua dolça, amb les contínues envestides del vent i les esquitxades del mar. Uns metres més cap a l'interior, hi ha pins adaptats a viure sobre la roca, de curioses formes modelades pel vent.
La Font Celada
La Font Celada, solament a 10 minuts del final de l'itinerari, és una platja espectacular, amb una amplíssima llengua de sorra que s'endinsa cap a l'interior, on hi ha espècies vegetals pròpies de les zones dunars. El topònim prové del fet que hi ha una deu. En els anys de pluja es forma en el lloc una llacuna interessant, que habiten els gripaus i altres espècies.
Des de la Font Celada varen anar un poc cap l’interior, fins arribar al camí que va des de les cases de l’Albarca fins S’Arenalet. Ja en la pista ens dirigirem cap el Refugi de S’Arenalet d’es Verger.
S’Arenalet des Veger
Arribem al final de l’excursió, a S’Arenalet des Verger, ara de titularitat pública gràcies a l’adquisió de les finques de S’Albarca i Es Verger pel Govern de les Illes Balears, a l’any 1999, en el mandat del Pacte de Progrés i sota la Presidència Francesc Antich, dins un projecte de creació del Parc Natural de Llevant, posteriorment reduïts a les finques públiques per la dreta.
Ara la Conselleria de Medi Ambient dóna utilitat al xalet que hi ha la platja, reconvertit en refugi, per a estades de cap de setmana prèviament concertades, o a activitats relacionades amb la conservació, la vigilància i l'educació ambiental.
En aquesta platja, la més gran de les tres que havien vist a l’excursió, també està present la vegetació de tipus dunar, destacant la presència espectacular dels penya-segats de Ferrutx.
Parc de Llevant. 04.03.2006
|
