|
| Llei de la Memòria Històrica: El Govern presenta un projecte insuficient |
El Col·lectiu Embat coincideix amb les opinions critiques de diverses entitats
En aquest any que es recorda el 75è. aniversari de la proclamació de la II República i el 70è. Aniversari de l'inici de la Guerra Civil, any també declarat de la “Memòria Històrica”, el Govern de l'Estat ha presentat fa pocs dies (28 de juliol de 2006) el Projecte de Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura.
Es tracta d'un compromís del propi President del Govern que, encara que en la bona direcció, és jutjat insuficient per nombroses entitats, entre les quals destaca l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, les consideracions de la qual recollim a continuació, i que comparteix el Col·lectiu Embat.
Desitgem que en la tramitació parlamentària es millori aquest projecte de Llei en una línia de dignificació de tots aquells que van ser lleials a les institucions legalment constituïdes i que, per això, van sofrir les més dures de les repressions.
“L'ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA CONSIDERA INSUFICIENTS LA MESURES DEL PROJECTE DE LLEI DEL GOVERN
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica vol fer una valoració crítica de la Proposició de Llei de Memòria Històrica aprovada en el dia d'avui pel Consell de Ministres:
-Pel que fa a la recerca de desapareguts, durant la guerra civil i la postguerra, la proposta del Govern insta a les diferents administracions a facilitar l'exhumació i identificació dels desapareguts però no assumeix les responsabilitats que té referent a això i que figuren en la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides en la seva resolució 47/133 de 18 de desembre 1992 que en el seu article 2.2 diu:
"Els Estats actuaran a nivell nacional, regional i en cooperació amb les Nacions Unides per a contribuir per tots els mitjans a prevenir i a eliminar les desaparicions forçades".
En la proposta del Govern s'assegura que les institucions només facilitaran la recerca i no el que diu la resolució i és que contribuiran “per tots els mitjans” a prevenir i a eliminar les desaparicions forçades. És incompresible que en un país democràtic els drets humans hàgin de ser garantits per un grup de voluntaris d'una associació i no per l'Estat. En aquest sentit tenim previst acudir als organismes internacionals pertinents, com ja vam fer a l'agost de 2002 per a reclamar el dret de les famílies que sigui l' Estat el qual assumeixi la recerca dels seus éssers estimats així com la seva identificació perquè puguin rebre una sepultura digna. En aquest sentit també al·ludim al'informe d'Amnistia Internacional, Espanya, posar fi al silenci i a la injustícia, presentat el 18 de juliol de 2005 en el qual s'enuncien les responsabilitats de l'Estat.
-Pel que fa a les indemnitzacions per aaquelles persones que van ser assassinades pel franquisme, no entenem per què només seran indemnitzades aquelles assassinats a partir del 1 de gener de 1968. Amb l'establiment d'una data com punt de partida, s'està agraviant a persones que van morir amb anterioritat i per les mateixes causes. Segons el que es disposa pel govern, una família d'un mort el 1 de gener de 1968 rebrà una indemnització de 150.000 euros, però un mort un dia abans, el 31 de desembre de 1967, no tindrà dret a no-res. Entenem que el Govern ha d'establir les causes de la indemnització i no fixar una data que les limiti, perquè s'està creant un greuge comparatiu entre les mateixes víctimes.
-Assegura el projecte del Govern que un Consell triat pel Congrés dels Diputats prepararà un reconeixement individual de cada víctima, que es veurà reflectit amb una llista de noms que apareixerà publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat. El que és difícil de comprendre és que es vagi a donar el mateix tractament a les persones que van defensar el règim democràtic que a aquelles que ho varen violentar, donant suport a un cop d'estat que va originar una dictadura que va segrestar la nostra democràcia durant prop de 40 anys. Des de l'associació entenem que el drama de la pèrdua d'un familiar és igual per a qualsevol persona en el terreny emocional, però des dels espais públics no ha de portar-se a terme un tractament similar dels uns i els altres. En aquest sentit, aquest model de reparació és semblant a la desfilada del dia de les forces armades en el qual l'exministre, José Bono, va ajuntar a un membre de la Divisió “Azul” que va lluitar al costat de l'exèrcit nazi amb un republicà espanyol que va alliberar París, com si fossin el mateix.
-Pel que fa a la Vall dels Caiguts considerarem que el Govern ha desaprofitat una gran oportunitat per a instal·lar en ell una exposició que conti qui, com i per què van ser obligats a construir-lo 14.000 presos polítics republicans. Tampoc és comprensible que romanguin en ell els restes del dictador Francisco Franco i del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, en un mausoleu finançat per tots els espanyols. En aquest sentit entenem que les seves restes haurien de ser traslladats als seus respectius cementiris familiars i que la seva permanència sota la cúpula de la Vall incompleix el propi projecte governatiu de retirar qualsevol vestigi d'apologia franquista dels edificis depenents de l'Estat, com ho és la Vall dels Caiguts.
-Tampoc ens sembla comprensible que no s'insti al'Església a retirar les plaques dels caiguts per Déu i per Espanya que romanen en moltes esglésies catòliques i que el Govern no insti a aquesta retirada exigint les mateixes condicions que amb qualsevol altra institució que rep subvencions i diners públics. En aquest sentit, el Projecte de Llei hauria de regular com delicte l'apologia del franquisme i obligar d' aquesta manera a la retirada de tot vestigi de la dictadura o qualsevol exaltació pública de la mateixa, independentment del lloc on es realitzi.
-El Govern hauria de buscar alguna fórmula per a declarar la nul·litat dels sumaris dels Tribunals Militars franquistes que van dur a les paredasses d'afusellament, als camps de concentració, a les presons o al bandejament a milers d' espanyols. Si com diu el Govern aquest esperit està recollit en la Constitució de 1978, això hauria de facilitar les declaracions d' aquesta nul·litat.
Al desembre de 2004 vam tenir una reunió amb la Comissió Interministerial i vam fer especial èmfasi en la situació de l'ensenyament pel que fa al període històric comprès per la segona república, la guerra civil i la dictadura franquista. La universitat alemanya de Leipzig va realitzar fa quatre anys un estudi sobre els llibres de text espanyols editats entre 1979 i 1999. En ell, van mesurar la superfície d'informació que havia en els llibres de text espanyols relacionada amb el segle XX. Després van mesurar la superfície dedicada a la Segona República, la guerra civil i la dictadura franquista, que són 44 anys i haurien de ser el 44% de la superfície dedicada al segle XX. Però en els llibres dels estudiants espanyols aquest 44% es reduïa a un 9%, en els quals més extensió li dedicaven, i a un 2,5% en els quals menys. Per aquesta i altres raons vam trobar a faltar la inclusió en el Projecte de Llei d'un apartat específic dedicat a l'ensenyament i que repari aquesta absència de contingut . En una enquesta feta pública pel diari El País el passat 18 de juliol, el 36% dels enquestats asseguraven que no havien rebut en els seus centres acadèmics cap tipus d'ensenyament pel que fa a aquest període històric, una dada que extrapolat a la població de tot l' Estat reflecteix que 15.000.000 de persones no han rebut cap ensenyament referent a això.
En altre terreny volem mostrar el nostre rebuig a les declaracions del president del Partit Popular, Mariano Rajoy, que assegura que aquesta llei de memòria històrica no serveix per res. Ens sembla una forma d'ignorar a milers de persones que tenen dret a una reparació per part de l'Estat i a més de dir “gens” a la reparació d'un evident problema de drets humans. Creiem que una persona que aspira a presidir a tots els espanyols hauria de ser més respectuosa amb un sector de la població que va patir la dictadura franquista. En el debat suscitat en les últimes setmanes per la Llei, els dirigents del Partit Popular han portat a terme un exercici de doble moral, al no reconèixer els drets de totes les víctimes i no condemnar la violència d' una dictadura que va causar milers de morts.”
La fotografia de la portada és de Manuel Altozano, diario El País, publica el 13/08/2006. El banner és de l’Associació per a la Recuperació de la Memoria Històrica.
Pàgina web : http://www.memoriahistorica.org/
|
