|
| El Congrés aprova el nou Estatut balear sense cap vot en contra |
Satisfacció del Col·lectiu Embat
Amb un important consens dels dos principals partits, PSOE i PP, s'ha aprovat en el Congrés dels Diputats la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, reforma que implica el seu major canvi des de la seva promulgació en l'any 1983.
Recollim la notícia servida per agències, així com una fotografia de família, de Mòdem Press, dels diputats de Balears ,els representants del Parlament i altres autoritats amb Manuel Marín a les portes del Congrés, amb motiu de la citada aprovació.
En l'enllaç a documents es pot accedir al dictàmen de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, del 18.12.2006, amb el text íntegre del nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que, ara, passarà a la seva tramitació en el Senat.
Des del Col·lectiu Embat mostrem la nostra satisfacció per aquest nou Estatut, amb importants avanços en drets socials i en l'arquitectura institucional, no obstant això de compartir la visió crítica de l'Obra Cultural Balear per l'oportunitat perduda de no equiparar, en drets i deures. al català amb el castellà.
Noticia d’agències:
“L'Estatut balear s'ha aprovat al Congrés dels Diputats amb els vots a favor de tots els grups de la Cambra, 295, a excepció de les abstensions d'ERC i IU-ICV, 13. Es registrà també un vot en contra d'un diputat del PP, presumiblement per error. El text es remetrà ara al Senat, on es debatrà el febrer; i si, com està previst, no s'hi presenta cap esmena, quedarà ratificat de manera definitiva i entrarà en vigor abans de les eleccions autonòmiques i municipals del maig.
La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, després de remarcar que es tracta d'una proposta plantejada per una comunitat governada pel PP, assegurà que les demandes que conté el text «són tan necessàries com sentides».
De la Vega detallà algunes de les novetats i exposà que algunes foren plantejades per primera vegada durant la reforma de l'Estatut català «objecte d'una valoració carregada de prejudicis». «Es va voler veure una pretesa confederalització de l'Estat de les Autonomies, i fins i tot la simple ruptura», afegí. «Afortunadament ara podem dir tots junts, com dèiem abans sols, que aquestes demandes són tan necessàries com sentides per les comunitats, els seus representants i ciutadans, tal com ha quedat acreditat pel fet que hagin estat plantejades aquí per una comunitat governada pel PP», assenyalà.
En la seva intervenció al Congrés, el secretari general del PSIB-PSOE, Francesc Antich, destacà que l'Estatut permet afrontar els «reptes necessaris per millorar l'economia balear» gràcies al sistema de finançament i a les inversions estatals que es deriven del reconeixement de la insularitat. Antich posà èmfasi en els aspectes més rellevants de la reforma, en «l'amplíssim» consens polític, el respecte a la voluntat del Parlament balear, la igualtat social que se'n desprèn i l'avanç «sòlid» en l'autogovern.
Per la seva banda, la diputada del PP, Maria Salom, centrà gran part de les seves paraules a remarcar les diferències entre l'Estatut balear i l'aprovat en altres comunitats. «A Balears hem fet valer la veu del seny, del sentit comú i de l'acord davant altres reformes que només han duit confrontació i inestabilitat», assenyalà. Tanmateix, el diputat d'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà, denuncià que l'abstenció del seu grup i del d'IU-ICV obeeix a la manca de contingut social «vertaderament progressista» de la reforma de l'Estatut balear i a l'absència d'una «realitat nacional compartida» amb Catalunya i el País Valencià.”
Pàgina web : http://www.congreso.es
Estatuto Balears. Dictámen Com. Const. 18.12.2006
|
