|
| 50è. Aniversari del Tractat de Roma |
Junts des del 1957
El 25 de març del 1957, fa ara 50 anys, es va constituir els fonaments de la Unió Europea. Amb tal motiu s’ha organitzats diversos esdeveniments sobre els quals es dóna informació a l’enllaç i als que, el Col·lectiu Embat, una associació netament europeista, es vol sumar.
El Tractat CEE, signat a Roma en 1957, va reunir a França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux en una Comunitat que tenia per objectiu la integració a través dels intercanvis amb fins d'expansió econòmica.
El 25 de març de 1957 es varen signar a Roma (veure la fotografia a l’enllaç a l’àlbum) dos tractats que donaven existència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a la Comunitat de l'Energia Atòmica (EURATOM). Els signants de l'històric acord van ser Christian Pineau per França, Joseph Luns pels Països Baixos, Paul Henri Spaak per Bèlgica, Joseph Bech per Luxemburg, Antonio Segni per Itàlia i Konrad Adenauer per la República Federal d'Alemanya. La ratificació del Tractat de Roma pels Parlaments de "els Sis" va tenir lloc en els mesos següents i va entrar en vigor el 1 de gener de 1958.
El Tractat que instituïa la CEE afirmava en el seu preàmbul que els estats signataris estaven "determinats a establir els fonaments d'una unió sense fissures més estreta entre els països europeus". Així quedava clarament afirmat l'objectiu polític d'integració progressiva entre els diversos països membres. En la pràctica, el que es va crear bàsicament va ser una unió duanera. Per això la CEE va ser coneguda popularment com el "Mercat Comú". Es va acordar un procés transitori de 12 anys per al total desarmament aranzelari entre els països membres. Davant l'èxit econòmic que va portar la major fluïdesa dels intercanvis comercials, el termini transitori es va escurçar i el 1 de juliol de 1968 es varen suprimir tots els aranzels interns entre els estats comunitaris. Al mateix temps es va adoptar un Aranzel Duaner Comú per a tots els productes procedents de tercers països.
Aquest mercat comú afectava en realitat exclusivament a la lliure circulació de béns. El lliure moviment de persones, cabdals i serveis va seguir sofrint importants limitacions. En realitat, caldrà esperar a l'Acta Única de 1987 perquè es donés l'impuls definitiu que va dur que en 1992 s'establís un mercat unificat.
L'altre element essencial de l'acordat a Roma va ser l'adopció d'una Política Agrícola Comuna (PAC). Essencialment, la PAC estableix la llibertat de circulació dels productes agrícoles dintre de la CEE i l'adopció de polítiques fortament proteccionistes, que garantien als agricultors europeus un nivell d'ingressos suficient a fi d’evitar la competència de productes de tercers països i mitjançant la subvenció als preus agrícoles. Amb l'objectiu de finançar la PAC, es va crear, en 1962, el Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA). La PAC segueix absorbint la major part del pressupost comunitari i és un dels aspectes més necessitats de reforma.
El Tractat de Roma també va establir la prohibició de monopolis, algunes polítiques comunes en transports, i la concessió d'alguns privilegis comercials als territoris colonials dels estats membres.
Pàgina web : http://europa.eu/50/index_es.htm
Signatura del Tractat de Roma. 25.03.1957
|
