|
| PSOE i IU desbloquegen la Llei de la Memòria Històrica al acordar la il·legitimitat del franquisme |
Un pas cap una llei justa
El PSOE i Esquerra Unida (IU) han desbloquejat la Llei de la Memòria Històrica al acordar la il·legitimitat dels tribunals i els processos judicials portats a terme per motius ideològics durant la Guerra Civil i el franquisme, segons han informat fonts parlamentàries.
El projecte legislatiu impulsat pel govern s'arrossegava pel congrés després que tots els grups excepte el Partit Popular (que s'oposa) mostressin el seu suport a la iniciativa però deixessin clar que no els agradava com estava redactada. A cap li convencia que la llei creés un comitè de notables per a rehabilitar el bon nom de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
El comitè de notables, descartat
Esquerra Unida (IU) va enviar al PSOE una alternativa a la seva proposta inicial que els judicis del franquisme fossin anul·lats. El grup presidit per Gaspar Llamazares va proposar reconèixer de forma oficial “el caràcter injust de les condemnes, sancions i qualsevol forma de violència personal i col·lectiva produïdes per raones ideològiques i polítiques durant la Guerra Civil per part dels revoltats, així com les sofertes per les mateixes causes durant la dictadura franquista”. I, a més, declarar “la il·legitimitat, material i formal, dels consells de guerra, del tribunal de repressió de la maçoneria i del comunisme i dels tribunals de responsabilitats polítiques”.
El pacte arribat pel PSOE i IU descarta la figura del tribunal de notables i, en canvi, incorpora aquesta declaració general d’il·legitimitat dels processos judicials portats a terme durant el franquisme. A més, IU assoleix que s'eliminin alguns esments que igualaven als dos bàndols en contesa, així com l'obligació d'ocultar el nom dels botxins a tot aquell que vulgui accedir a aquesta informació.
Condemna expressa del franquisme
A més, en el preàmbul de la llei, es farà una condemna expressa al règim franquista per desig de la coalició, i el text convertirà el coneixement de l'esdevingut durant la dictadura i el foment dels valors democràtics en política pública (és a dir, constituirà un deure per a les institucions fer-lo).
El nou articulat de la Llei
El text acordat entre les dues forces polítiques és el següent:
"Es declara la il·legitimitat dels tribunals i qualssevol altres òrgans penals o administratius que, durant la Guerra Civil, s'haguessin constituït per a imposar, per motius ideològics o polítics, condemnes o sancions de caràcter personal, així com les seves resolucions"
"Per ser contraris a dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just, es declara en tot cas la il·legitimitat, per vicis de forma i fons, del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, els tribunals de responsabilitats polítiques de la Junta de Defensa Nacional, de la Junta Tècnica de l'Estat i el Govern i el Tribunal d'Ordre Públic, així com tots els consells de guerra realitzats per motius ideològics o polítics"
"Es declaren il·legítimes les condemnes i sancions dictades per motius ideològics o polítics per qualssevol tribunal o òrgans penals o administratius durant la dictadura contra qui van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució"
"Es reconeix el dret a obtenir una declaració de reparació i reconeixement personal a qui van patir els efectes de les resolucions anteriors. Aquest dret és compatible amb l'exercici d'accions davant els tribunals de justícia"
Des del Col·lectiu Embat considerem aquest acord, al que probablement es sumaren altres forces polítiques progressistes i/o nacionalistes, un encert en la direcció del reclamats per nombroses entitats que, als darrers anys, han reivindicat i han fet feina per recuperar la memòria històrica, tant a ca nostra, com a la resta de l’Estat.
La primera fotografia, d’Eloy Alonso, recull un moment del concert homenatge als republicans celebrat a Ribas Vaciamadrid el 25 de juny del 2004. La segona fotografia recull l’homenatge a les víctimes de la repressió franquista Mallorca, acte que es va celebrar el 18 de juliol del 2006.
Pàgina web : http://www.memoriadelesilles.org
|
