|
| Dotze raons per a l´equiparació lingüística a l´Estatut |
Article de Jaume Mateu i Martí, president de l’Obra Cultural Balear
En el marc del debat sobre l’actual reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, es publica al Diario de Mallorca l’article que a continuació reproduïm, sobre la necessària equiparació de les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, el català i el castellà, seguint el bon exemple del nou Estatut de Catalunya. Una equiparació a la que donem ple suport des del Col·lectiu Embat.
“Seguint l´exemple de la seva antecessora, l´Associació per la Cultura de Mallorca -entitat que promogué el projecte d´Estatut de 1932-, l´Obra Cultural Balear (OCB) va demanar el màxim reconeixement de drets i el ple autogovern per a les Balears l´any 1991 amb la plataforma "Volem comandar a ca nostra". Posteriorment, el 1996, organitzà i promogué la concentració massiva a la Plaça Major de Palma per exigir el reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica. Ara, l´Obra creu que les nostres Illes són en un altre dels moments crucials davant la previsió que el Parlament de les Illes Balears aprovi, el proper dimarts dia 13 de juny, del projecte de reforma de l´Estatut. I el considera decisiu, aquest moment, entre d´altres raons importants perquè és una oportunitat única per aconseguir l´equiparació real entre el català i el castellà en el nou text estatutari.
Efectivament, cal que es proclami del dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials al nou Estatut per una multitud de raons, de les quals se´n poden destacar les dotze següents:
1. L´equiparació formal i ferma dels drets i deures de coneixement i ús del català i del castellà és indefugible si es vol garantir de bon de veres la pervivència de la llengua pròpia.
2. El català es parla a les Balears des de fa prop de 800 anys. Per tant, ja passa d´hora perquè sigui plenament equiparada i tengui, almanco, el mateix rang legal que el castellà, ja que si no competeixen en igualtat de condicions, la diglòssia opera absolutament a favor de la llengua dominant.
3. L´enquesta sociolingüística del Govern de les Illes Balears de l´any 2003 i el cens de població de les Illes de 2001 coicideixen que el grau de comprensió del català, paràmetre essencial en la regulació d´aquesta matèria, frega el 93%. Aquesta xifra és comparable -en una època on ja hi havia una forta immigració tant comunitària com extracomunitària- a l´actual grau de comprensió d´una Europa occidental amb alguns països que han rebut forts contingents migratoris la darrera dècada. I en aquests països no es comprendria que la llengua històrica pròpia tengués cap tractament discriminatori.
4. La declaració del deure de conèixer el català no té coactivitat jurídica immediata, o exigibilitat coactiva; però, sens dubte, és un deure social que fa referència al món dels valors bàsics del país.
5. El deure de conèixer el català té un valor pedagògic altíssim perquè, d´una banda, oficialitza i fa palesa als nascuts a Mallorca la reafirmació del valor de la llengua pròpia. De l´altra, per als nouvinguts suposa, a més d´una informació capital, una exhortació efectiva perquè la coneguin i l´usin.
6. Aquest deure és coherent amb la Llei de Normalització Lingüística i la normativa que la desenvolupa. Excusar-ne el coneixement no té cap sentit perquè, per exemple, es requereix en acabar el cicle de l´educació obligatòria.
7. Gairebé trenta anys després de la recuperació democràtica a l´Estat, és prou absurd -i manifestament injust- que encara no es reconegui un dret tan evident.
8. Considerar i defensar en el marc de l´Estatut, en condicions d´igualtat amb el castellà, la llengua pròpia, prestigia la imatge i la identitat de les Illes Balears i reforça, de cara a l´exterior, el poder polític i social del país en un moment i en una època històrica en què la diversificació cultural és un valor en alça.
9. En un aspecte essencial del nostre perfil identitari no podem quedar per darrere dels estatuts més progressistes en tractar aquesta matèria. Encara menys dels que afecten el territori lingüístic comú, com és el de Catalunya. I al nou Estatut català, una vegada revisat minuciosament per Madrid, no s´hi ha trobat cap obstacle per fer efectiva l´equiparació de drets i deures lingüístics. Per tant, s´ha pogut proclamar quelcom tan obvi com el deure de conèixer el català.
10. El partit majoritari a les Illes Balears ha de considerar, també, que a la Galícia autonòmica que governava (a la Llei 3/1983) va incloure el deure de conèixer el gallec. I el que impedí l´aplicació d´aquesta proposta va ser, justament, el fet que el precepte no es trobava inclòs en el text de l´Estatut d´Autonomia. Per tant, ara és el moment d´atendre el precepte constitucional que diu que els estatuts poden determinar l´àmbit i els efectes de la proclamació de la llengua pròpia.
11. Quant a la segona força política a les Balears, difícilment s´entendria que s´oposassin a una equiparació que han abanderat a Catalunya.
12. La forta incidència dels mitjans audiovisuals en català, promoguda per cert per l´OCB-Voltor des de 1985, i l´eclosió de les televisions locals -posteriorment insulars- facilita en gran mesura la comprensió progressiva d´una llengua pont entre les llengües romàniques sense especials dificultats de comprensió per a tots els col•lectius hispanòfons o que ja entenen i/o parlen el castellà.
En definitiva, l´Obra Cultural Balear reclama que en l´articulat de la reforma del nostre Estatut es reconegui el dret i el deure de parlar en català; que no es deixi passar una oportunitat única que, si no s´atén, la història acabarà per retreure als seus actors i responsables.”
Pàgina web : http://www.ocb.cat
|
